Brasa!! Sants es Crema Vs Lluritu
Les últimes setmanes he aprofitat per visitar un parell de novetats del 2017 en el sempre canviant i bombollístic món dels restaurants a Barcelona. Un és a Gràcia, l’altre a Sants, el primer aposta pel peix, el segon per les combinacions explosives i sorprenents. Tot i que tenen dos estils molt diferents, en comú, l’amor per la brasa. I que són una visita ben recomanada.
Sants es Crema
(disclaimer: un dels copropietaris del local, l’Enocasionesveobares, és coleguilla, quedi dit)
La brasa és tan protagonista que és el primer que veus quan obres la porta del local (al Carrer dels Comtes de Bell-Lloc, 118). Una fila de brasa allargada, seguint cànons asiàtics (yakitori, satay….), amb l’afegit d’un sistema mecànic per acostar o allunyar de la brasa el què hi cuinen, segons demani l’ocasió i l’experiència del cuiner. El que porta la veu cantant a la cuina és el Jordi Bernús, que després de passar pel Bulli se’n va anar cap a cuinar a Àsia, estant un temps al Ritz Carlton de Jakarta (que vaig visitar), entre altres llocs. A la carta s’hi nota l’amor per la brasa (present a la gran majoria de plats, crec), la influència asiàtica i la valentia, per proposar plats amb combinacions per paladars aventurers.
He de confessar que el dia de la visita no el vam tenir gaire aventurer i ens vam quedar a la part més “fàcil” de la carta! De la nostra tria, ens va agradar molt la coca de bonítol. Una mossegada ben delicada i gustosa.
Com a bon Roger, sóc de demanar molls/rogers sempre que en tinc ocasió. Un peix que m’encanta i que van tocar a la perfecció a la brasa del Sants es crema (i amb bona companyia asiàtica).
El plat guanyador a la nostra visita va ser la costella. La doble cocció (baixa temperatura + brasa) la convertia en material de bavejar, i la seva companyia no podia ser millor, de dia de calçotada!
De postres, com no, crema catalana! Airoseta a lo recepta de l’Adrià i amb un bon contrapunt de fruita de la passió
Lluritu
Una novetat molt celebrada per proximitat a casa (Torrent de les Flors, 71) on el mar i la brasa són els protagonistes. Un local petitó amb una entrada de barra i unes quantes taules al final. Tenen una carta de perfil bàsic, que està molt bé: tot de productes del mar passats per brasa i poc més. Hi tenen un detall molt bo, a la carta: indicar la procedència dels ingredients!
Nosaltres vam xalar de valent amb una senyora escorpora (que no estava a la carta), feta a la brasa sencera i acompanyada de tomàquet i tirabecs.
El Lluritu és un bon nou referent pels productes del mar, amb uns preus ben correctes. Ja hi demanareu el què us digui el cos, però per començar és bona opció el trio de montaditos. Diria que van variant el trio, ens va tocar un tàrtar de gamba i un bacallà amb allioli, boníssims i al mig una combinació estratosfèrica de papada i anxova. Per copiar!
Els diumenges us costarà trobar-hi lloc, perquè acostumen a programar-hi música i també fan una paella gegant que van servint a racions!
Ultims comentaris al blog