El producte estrella de l’esmorzar és l’sfogliatella, una pasta molt cruixent de mil capes, farcida de ricotta i aigua de taronja, classificada a la carpeta bombes calòriques. També sucs ecològics, pastes varies, entrepans, pastissos (per les fotos del seu facebook us fareu una mica més d’idea del què hi fan). Per dinar, que és el què he fet avui, té un menú de 9,80 euros amb primer (amanida o gaspatxo del dia) + un entrepà dels que té en carta, unes postres, beguda i cafè. De primer m’he pres una gustosa amanida de tomàquet i formatge (stracchino, com notareu pel nom del local i el propietari domina l’aroma italià) i de segon un molt bon entrepà de mandonguilles (amb pa bo però fràgil, coberts a mà! –foto-), molt diferent d’un altre que també m’agrada molt, el de Can Ros. Per properes visites queden pendents atacs a la part més de tapeig. M’he apuntat a la llista de deures unes patates amb salsa de curry o de pa amb tomàquet (caldrà provar això) o una taula de coppa i salva cremasco (formatge italià que caldrà catar).
Tinc ganes que li funcioni molt bé, i si aquest text serveix perquè algú s’hi acosti i ho valori per si mateix, benvingut sigui. Més enllà de l’amistat, si no n’estés convençut que val la pena, no el recomanaria! (com em va passar amb la Bodega Montferry de l’Alberto Enocasionesveobares).
Ultims comentaris al blog