Father Ted
Les últimes setmanes he anat veient aquesta sèrie, que juraria que mai s’ha estrenat per aquí. El cas és que mirant informació d’IT Crowd vaig veure que un dels guionistes, el Graham Linehan, havia fet una sèrie de molt èxit, que era aquesta. Father Ted la va emetre a mitjans dels 90 el Channel 4 anglès. Un fet sorprenent perquè és una sèrie absolutament irlandesa, tant pels actors, com per la localització com per tots els tòpics, llenguatge i maneres de fer de tots els personatges. Va ser un exitàs a Anglaterra i aviat el va passar el canal irlandès. Pel què em va comentar un irlandés que vaig conèixer l’altre dia allà és un mite (una espècie de Verano Azul aquí) que es reemet habitualment i que en el moment de la seva explosió va fer que tothom imités les expressions dels protagonistes. I em va explicar que l’actor principal va morir d’un atac de cor després de gravar l’últim capítol de la sèrie 🙁
Father Ted explica la historia de tres capellans que viuen en una parròquia a l’illa de Craggy Island (una illa de ficció) a Irlanda. Hi ha el pare Ted, llest, avariciós, amb gran estima per la recol·lecció de diners. L’acompanya el pare Dougal, un tio absolutament estúpid que té unes sortides de to absolutament brillants. I remata el trio l’estrella de la funció, el pare Jack (en acció a youtube). Un capellà retirat de l’ofici, que es dedica a estar tot el dia al sofà i beure alcohol. Té un repertori de vocabulari que es centra gairebé exclusivament en les expressions Feck, Girls, Arse i Drink. I a casa tenen una dona de fer feines, Miss Doyle, obsessionada per la preparació de té. 4 personatges molt treballats i que donen joc per un sense límit de situacions absurdes i divertidíssimes al llarg de les tres temporades que va durar la sèrie (a més d’un especial de Nadal). L’episodi on participen a Eurovisió, el del partit de futbol entre capellans de més de 75 anys, el de les àvies-zombie… no dubto que la tornaré a veure.
Es poden trobar tots els capítols en un torrent de 2,64 GB. Es poden trobar els subtítols dels episodis en anglès. En castellà no els he sabut veure…
Sense moure’ns gaire del tema, ahir va acabar la segona temporada d’IT Crowd, genial com la primera, aquesta menys centrada en l’àmbit de treball. Navegant, navegant vaig descobrir Why, That’s Delightful!, el blog del Graham Lineham, el guionista que comentava que havia escrit aquesta sèrie i Father Ted. El tio té els ous de dir al blog que l’últim episodi que han fet d’IT Crowd és molt divertit però que el final és una mica merda!
go on, go on, go on, go on, go on…. 😉
Aquesta frase es va popularitzar a UK gràcies a Miss Doyle.
És curiós que aquesta sèrie tingués tan èxit a Irlanda, un país tan catòlic, perquè, la veritat, deixen l’esglèsia bastant fatal! encara em falta veure els últims de la tercera…
Jeje, bonissims també. Si, vaig veure que amb aquesta frase va fer un anunci anys després que acabés la sèrie…
Ja tinc les 3 temporades…
a veure què tal és aquest Father Ted…
Boníssima!!! Jo la vaig veure a Irlanda… Go on go on go on..