Preacher, Penny Dreadful, Game of Thrones

Lectors del llibre o el còmic indignats per l’adaptació televisiva o cinematogràfica, un parell d’exemples. Els fans del còmic de Preacher que critiquen el canvi profund que es veu a la sèrie. Els de Juego de Tronos que no suporten les modificacions a personatges o escenes narrades als llibres. Jo no sóc gaire (o gens) talibà amb això de les adaptacions. Nou format, obra diferent, endavant les atxes per provar variacions que s’adaptin a cada format. En aquests dos casos també hi suma que no he llegit el còmic i de l’obra del George RR Martin em vaig quedar al final del primer llibre.

Dos sèries que ara coincideixen en antena els diumenges als EStats Units per construir uns dilluns de sèries fenomenals.

Preacher

Aquest sacerdot de mirada penetrant i tupé altiu de la foto és el protagonista de Preacher, la que pot ser l’estrena més potent d’aquest final de primavera. Comèdia, acció, bogeria, gore, un còctel que em va entusiasmar al primer episodi. Un sacerdot acompanyat d’un vampir (el que feia de més passat de rosca a Misfits) i de la Tulip, que havia vist a anteriors temporades d’Agents of S.H.I.E.L.D. (que ha tancat fa poc una altra temporada fantàstica). Tot va una mica “a la bestiada”, sense pauses per explicar d’on ve i cap on va tot. Sembla ser que aquest trio s’uneix en la lluita contra el mal, amb una fotografia breaking badesca i ambient completament redneck (bravo pel diàleg amb el policia al cotxe). És d’AMC, els de Breaking Bad, i es nota que alguna cosa d’aquesta flota a l’ambient. Entre altres coses, el showrunner de Preacher treballava a la sèrie. Completa el trident dels seus creadors el Seth Rogen i l’Evan Goldberg, garantia d’humor!

De l’altre sèrie que citava, Game of Thrones, no fa falta dir-ne gran cosa, que ja en parlava molta gent i només ha faltat que sortís Girona a la nova temporada per treure aquell orgull de tieta catalana i fer-ne menció a tot arreu. Bé, potser si que en puc dir alguna cosa. Que avançats els llibres (em congratula no tenir els lectors avançats mirant per sobre l’espatlla amb aires de superioritat), porten una temporada de moment més que notable. Amb menys transició i una mica més d’anar directe a barraca de l’habitual. Que en altres temporades fins la recta final no s’animava tant la cosa.

No tot són adaptacions: Penny Dreadful neix d’una idea del John Logan, que ajunta en una història molts mites de la literatura de ficció (res de nou, ja hi havia combinacions per l’estil com The League of extraodinary gentlemen). Les dos primeres em van entusiasmar, la tercera continua pel bon camí. Jo ja estava aplaudint al sofà al veure que al final del primer de la tercera incorporaven (ULL, SPOILER), un dels personatges que més ullets em fan: el senyor Dràcula. Ara, també hi ha entrat un Dr Jekyll que no m’acaba de fer el pes. En canvi la història de l’Ethan Chandler als Estats Units, amb l’escena fantàstica del ferrocarril del primer episodi, si que apunta maneres. Sense distreure’s del centre de la sèrie, magnètica com sempre, la Vanessa Ives, fabulosa Eva Green.

Per variar una mica de ficció, el divendres torna Chef’s table amb nous xefs, cap d’espanyol altre cop (que ja em sembla bé veure com ho fa gent que controlo menys).

Aquest és el tràiler. M’agradaria que no toquessin només xefs de cuina vanguardista i ensenyessin més casos com el del Mallman de la primera temporada. Menys nitrogen líquid, més cuina tradicional.

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *