Caldeni

Aquest Caldeni (València, 472, ben a tocar de la Sagrada Família) és una de les joies gastronòmiques de Barcelona, sens dubte -i ja em tocaria haver-ne parlat fa temps!-. Hi he anat uns quants cops, en diferents formats (del menú de migdia -a 24 euros- al més llarg i car menú degustació -a 48 o 56 euros segons la carn que triis). I sempre hi he menjat molt i molt bé. Em recorda els Casals, en quant al tipus de plats que fan i l’estil de cuina, destacant sobretot el producte, amb la tècnica menys visible i protagonista. Aquí però la gran especialitat de la casa és la carn. El seu cuiner va publicar el llibre “La cocina de la carne”, que corre per casa. La gràcia és que un dels cuiners experts en carn del país es digui Dani… Lechuga!

A modus d’exemple, l’últim cop que hi vaig anar vaig fer el menú degustació. Que com deia són 48 euros o 56 si vols que la carn sigui “estil Kobe” (no és Kobe autèntica, però si bestiar mimat de la mateixa manera). La carn de l’altre menú és de vedella de raça Angus que també és per treure el sentit. No us perdeu l’oportunitat de tastar la carn, especialment si sou d’aquells que la disfruteu en el format tirant a crueta. És sensacional, es desfà. Abans d’aquest tall de carn van desfilar uns quants plats (els podeu veure en un àlbum fotogràfic -alerta, fotos amb el mòbil i amb llum poc propícia-). Quatre pijadetes per picar, després una vichysoisse amb berberechos, uns bombons de seitó amb romesco i unes braves presentades a l’estil Arola. Després un plat d’aquells que deixaries que t’omplis la boca minuts i minuts: una tatin de foie amb poma caramelitzada pinyons i coca que va arribar a taula acompanyada d’un cor d’àngels celestials que t’ajudava a pujar el cel mentre el menjaves.

Sense temps a recuperar-se, un ou a baixa temperatura amb pop i un arròs de ceps amb gamba. Excepte un entrant que era un minimuffin que no va convèncer gaire, la resta de plats no van baixar del notable! A continuació hi havia opció de triar peix o carn. O uns molls amb tomàquet confitat a la farigola, finíssims, o un steak tartar que cal provarlo. Perquè està al punt que ha d’estar. I això com a preludi pel grandiós plat de carn.

Per baixar-ho una mica, un parell de postres, unes maduixes amb nata, postre ben làctic i refrescant i després un brownie de xocolata blanca amb gelat de poma verda molt i molt bo. Dels que cal anar a Barcelona si o si.

Un altre dels blogs que parla de restaurants a Catalunya i que aprofito per recomanar és Els meus restaurants del Ricard Sampere. Hi té un apartat molt pràctic (al lateral dret) que és els 15 restaurants on ha menjat més a gust. Aquest Caldeni és un d’ells. Ara, mirant la llista hi veig el Vivanda a Sarrià que és un dels altres que he visitat i que cal aprofitar ara que ja fa bon temps: la terrasseta a fora