Lluerna
Feia temps que tenia pendent parlar del Lluerna. De tant en tant sóc inflexible amb la regla de no recomanar un restaurant fins haver-lo visitat un parell de vegades (m’ho salto quan és un que no tinc gaire a prop i és més difícil que repeteixi). Feia més d’un any de la primera visita que havia fet a aquest restaurant de Santa Coloma de Gramenet i continua igual o millor: tot i lluïr una estrella Michelin és capaç d’oferir un gran menú degustació d’un preu assequible. Són 36 euros (n’hi ha un altre una mica més llarg per 54), amb aperitius, dos primers, dos segons, unes postres i uns petit fours. A nosaltres, amb un parell d’ampolles de vi per 4 persones la cosa se’ns va quedar en 50 i pocs. Però encara millor que el preu: tot molt bo, enmarcat dins d’un estil de cuina molt de producte i de territori amb tocs no protagonistes de tècniques més modernes. Això passava, per exemple, en una fantàstica amanida de xampinyons, laminats, que amagaven una “esferificació” d’una salsa. Rebentar-la, barrejar bé l’amanida amb els seus punts crocants amagats i disfrutar molt.
De segons, una carn i un peix. Un bonítol que lligava molt bé amb una salsa cítrica i de carn un plat de conill presentat en una forma de tall rodó. Per gaudir molt els dos, però el plat que en les votacions dels 4 de la taula va resultat vencedor va ser el segon entrant, un trinxat amb papada i ou. Deliciós!
Un menú molt correcte de quantitats, per acabar bé però no tip. En general el format de menú degustació amb dos mitjos primers i dos mitjos segons és el que m’agrada més. Suficient de cada plat per disfrutar-lo bé i a la vegada que serveix per provar vàries coses. Per acabar de tancar-ho bé del tot, ens va venir de postres una torradeta de Santa Teresa amb un gelat de té molt gustós i especiat.
Podeu veure totes les fotos de l’àpat a l’àlbum Lluerna, febrer 2015 al Google plus.
Els del Lluerna també han obert a Barcelona de fa ja uns quants mesos el Bitxarracu, un altre restaurant del que es destaca la seva bona relació qualitat-preu. Jo només hi he menjat un cop en menú de migdia i va estar prou bé. En aquest local però, m’he trobat amb un contrast entre elogis força potents dels habituals cronistes gastronòmics del país i opinions d’amics que hi han anat i no n’han sortit tan convençuts.
El trinxat m’ha fet molt de mal.
T’hauria posat palot