El gelat de festucs del Parallelo

Fa anys vaig llegir una entrevista amb el Massimo Pignata, el mestre gelater del Delacrem (dels meus gelats preferits de Barcelona) on afirmava que per saber si una gelateria era de les bones, una gran pista era demanar el gelat de festucs. Una manera de saber si allà hi posaven diners en comprar ingredients dels bons o els era igual.

Tasteu el gelat de festucs del Parallelo i sabreu que són una gelateria de les bones.

La història del Parallelo és la de tres amics de tota la vida, nascuts a San Remo, que el 2015 van decidir marxar a viure plegats a Barcelona i obrir una gelateria. Són el Matteo, el Marco i el Francesco (un quart, el Gianluca, no va continuar l’aventura inicial). Primer van conèixer bé la ciutat, després van buscar un local i el novembre del 2016 van obrir el seu local, al carrer Séneca 18.

Els pares del Marco tenen una gelateria a Itàlia a un poblet de costa, d’aquelles que funcionen a tota màquina a l’estiu i tanquen a l’hivern. El Matteo, amb qui vaig estar xerrant, va fer un curs específic de gelateria a Perugia que passava per totes les facetes del gelat, de la química, a les combinacions d’ingredients. Només amb aquestes dues referències, van fer el salt a fer la seva pròpia gelateria!

En aquests cinc anys de vida no han parat de créixer i anar rebent bones crítiques. Tenen una carta de sabors bàsics potenciats per bons ingredients de base, però també aposten per combinacions més creatives pels paladars més aventurers. Em confessava el Matteo que també els hi va bé per trencar la rutina i tenir reptes creatius i de buscar nous ingredients i proveïdors. De tots els sabors estranys, fins i tot en fan alguns d’edició limitada que podreu veure a la seva web. N’he vist de tan arriscats com un de xocolata amb anxoves!

El gelat de festucs

El festuc és un ingredient car i a més, em diu el Matteo, té alguns problemes tècnics a l’hora de fer la recepta. En el seu cas, fan una pas que fan molt poques gelateries: compren els festucs (a Lleida), se’ls torren ells i després fan la pasta de pistatxo (simplement el fruit sec triturat) amb la que elaboraran el gelat.

D’una banda barregen llet, nata i sucre i ho pasteuritzen, per crear la base del gelat. Després ho barregen amb la pasta de festuc a dins de la mantecadora, la màquina que elabora els gelats. Sembla senzill, però ho fan bé, a la manera tradicional, controlant ells tot el procés, seleccionant molt d’on treuen els ingredients (els fruits secs per exemple són tots del territori).

El Matteo em deia que la textura la donen els sucres i que l’art del bon gelater és trobar la proporció correcta dels ingredients, perquè tingui textura, però també s’hi puguin notar molt els gustos. Si hi afegissin molts festucs, el gust seria molt potent, però la textura es perdria. Al de festuc han trobat aquest equilibri, sens dubte: és el gelat més venut.

Com han viscut la situació de la pandèmia?

Al principi van tancar un mes, perquè no tenien clar si havien de tancar. Però un cop van poder tornar a vendre i la gent va començar a poder sortir, van anar recuperant molt bé la venda dels seus gelats. Pel que fa a la botiga en si, em diu que fins i tot estan facturant una mica més que abans i tot. El què passa és que una altra via de negoci els ha caigut: la de servir gelats per restauració o per esdeveniments tipus Primavera Sound, amb el seu carretó de gelats. També han aprofitat els temps incerts per muntar una botiga online a través de la seva web. 

Què ens recomana de menjar per Gràcia?

El Matteo em va dir que es mou molt pel barri, ja que hi té tant proveïdors com clients. Per exemple, els agrada la formatgeria Can Luc, on hi compren formatges i hi treuen idees per fer gelats dels poc habituals. Sense moure’s de formatges també ens parla de Pinullet, una formatgeria urbana que també toca al mercat de la Llibertat. I d’Ego Gallego, la botiga on buscar productes gallecs, a la plaça de la vila de Gràcia.