El vermut amb anxoves de la Bodega Casas
Entrar a la Bodega Casas és sentir la veu potent i amable de l’Antonio donant la benvinguda i fent que et sentis com a casa. De fet, és gairebé casa seva: si passeu pel carrer Providència 91 i alceu el cap veureu que la bodega és la planta baixa d’una torre amb dos pisos més. A sobre hi viu l’Antonio i la seva família.
L’any 60, el pare de l’Antonio va anivellar la planta baixa a peu de carrer i va obrir la bodega. Només hi venien vi a granel i repartien vi a domicili a Barcelona i rodalies. L’any 61, després de la insistència de la gent del barri van obrir un petit mostrador i la mare de l’Antonio anava servint com podia, perquè ella venia de treballar a pagès i mai havia fet de botiguera.
A poc a poc van anar ampliant espai (on ara hi ha les taules estava tot ple de botes de vi). També va passar que cap al 63 es van començar a construir tots els grans edificis del carrer Escorial i ells servien menjar als obrers. Res on triar: el què feien per la família, simplement en feien més racions.
Fins al 75 estaven fent 40 o 50 dinars, però sense menú perquè no existia, era el què hi havia. Llavors van decidir que era massa feina i que se centrarien només a fer alguns entrepans i al que era la bodega en si. Amb els anys ha anat guanyant el pica pica de bodega (al principi bàsicament hi havia anxoves, olives i alguna llauna d’escopinyes) i ha anat caient la venta de vi a granel, que es va desplomar quan els vins es van començar a trobar fàcilment als supermercats.
L’Antonio va estar molts anys treballant a una drogueria al carrer Escorial (davant de la Sirvent), tot i que anava ajudant a la bodega; el 86, quan va jubilar el seu pare, es va posar al capdavant de la bodega i al setembre d’aquest 2021 és ell qui es jubilarà i les regnes les portarà el seu fill, el Jordi (mateixa veu imponent i simpàtica) i el seu nebot, el Joan, que té estudis de cuiner. A la bodega per permisos no poder fer cuina, però incorporaran plats precuinats per escalfar allà, com a novetat.
El vermut amb anxoves
El vermut que tenen a la bodega Casas ve de Reus i els hi porta una distribuïdora, el Padró. El seu té un punt extra, però. Al principi el servien directament de les garrafes on els arribava. Un dia, per temes de gestió d’espai el van abocar a una bota de vi buida. I dies després es van adonar que els clients els preguntaven per aquell vermut nou que tenien, que el trobaven més bo. Després es van adonar que era la bota, que havia donat un nou caràcter al vermut.
De fet, em deia l’Antonio que van fer la broma al distribuïdor, a qui van fer provar “un nou vermut, a veure si t’agrada?”. I aquest va contestar que si, que era molt bo, que d’on l’havien tret. Per contestar, rient, “és el teu!”.
Per acompanyar el vermut hi podem posar unes anxoves. Ells les compren en salmorra, en llaunes de 10 kg, que venen del Cantàbric, de Santoña. Les netegen i el que fan després (recomanació d’un cuiner andorrà amb qui van fer bona amistat) és posar-les en carmanyoles amb una miqueta d’aigua perquè acabin de recuperar una mica el què han perdut i no vinguin tan seques.
Com els ha anat en època de coronavirus?
Parlant d’anxoves, abans de pandèmia venien uns 600 filets a la setmana, ara que tornen a estar oberts, en són uns 200. L’Antonio em deia que els ha anat molt malament, entre haver de tancar, no tenir terrassa i que el vermut no funcioni com a opció per emportar (tot i haver-ho intentat). Em diu que el que els ha salvat de no tancar és que el local és seu i no han hagut de pagar lloguer.
Què ens recomanen de menjar a Gràcia?
Fan molt barri: gelats a la Sirvent, ensaïmades al Formentor, comprar la fruita i verdura al Vida-Fruits al carrer Escorial. D’anar a dinar els agrada molt la Taberna de Lesseps al carrer Septimània, que ho porta una família de tota la vida, ja per la segona generació. També el restaurant Desgraciats al carrer Providència, que em deia que en pandèmia tenien a molta gent gran que confiava en ells pel dinar i des del primer moment de confinament ja van estar servint menjar molt casolà per emportar a gent gran del barri. Una última recomanació seva: el bikini especial, amb ou ferrat, del Don Teo.
Una bodega estupenda, però el millor son els que la porten, encantadors!
Un lloc fantàstic per esmorzar i fer el vermut. Un lloc de referència a Gràcia.
Salut i vermut!
Enhorabona nen!!!!
Grans professionals i millors persones! Enhorabona!!
Moltes felicitats.
Una bodega de tota la vida amb tapes delicioses i uns amfitrions de luxe! Segur que la següent generació estarà també a l’alçada. Felicitats Antonio i Rosa!
Bodega amb molt de carisma, enhorabona!!!!
Molt be tots els comentaris i afegeixo el gran valor de la Sra. Trini, que prepara les anxoves i avui fa 86 anys amb uns ulls q reflexen el mar…