L’entrepà amb mandonguilles de Can Ros

L’època victoriosa del Barça de Guardiola la vaig viure sobretot a Can Ros. Victòries i entrepans de mandonguilles. Han passat els anys, m’ha marxat l’interès pel Barça, però no pels entrepans que fan al bar bodega Can Ros, al carrer Roger de Flor, 303.

La bodega va obrir l’any 71, el Joan Ros i la Maria Casas, que fins llavors tenien una bodega al carrer Maria, es van quedar la bodega Termes i la van reconvertir en Can Ros. La van començar a portar tres fills seus: el que hi va tenir continuïtat va ser l’Esteban Ros. Era una bodega de les d’abans. Bàsicament vi a granel i gel. Tenien grans barres de gel, que picaven i que la gent venia a buscar amb galledes per posar a les seves neveres, que funcionaven refredant-se amb blocs de gel. 

Can Ros ha anat canviant des de llavors, mutant més cap a bar, perquè la gent els demanava menús i alguna tapeta. La venta de vi a granel ha anat caient (encara en venen una mica). Cap al 95 van fer la transformació important de l’interior, mutant ja definitivament al format bar. Després ja va entrar a treballar la tercera generació, fills de l’Esteban: primer el Cristian, que és qui em va estar explicant la història del bar, i després la resta de germans. Dels 6 germans que són, 5 treballen al bar.

Els 5 germans (el Cristian, amb qui vaig parlar, segon per l’esquerra)

L’Esteban i la seva dona, la Lilian treballaven a Can Ros i els seus fills es van anar criant al bar, vivint-ho de petits. Van començar ajudant els caps de setmana i s’hi han acabat incorporant gairebé tots i han anat fent rutllar el negoci, d’esmorzars, dinars i vermuts. Les mandonguilles són estrelles, però també l’ensaladilla russa, els callos, l’entrepà Can Ros (tonyina en escabetx amb pebrot) o les truites.

L’entrepà de mandonguilles

El pa és bo, del dia i cruixent: compren un pa rústic al forn de la cantonada de sota, el Sabadell. Per les mandonguilles, la carn la compren al mercat de l’Abeceria, la proporció és meitat vedella, meitat porc. Acompanyades d’all, julivert, pa ratllat, sal i pebre. En fan les boles, les fregeixen i després les posen a fer xup xup (amb un bon tomàquet triturat i pèsols), al voltant d’un parell d’hores. 

Una de les estrelles del Can Ros

Abans del confinament feien uns 18 quilos de mandonguilles a la setmana, 3.000 unitats. A la cuina s’hi posa la dona del Cristian, que deu somniar en mandonguilles!

A l’entrepà, les mandonguilles les posen partides per la meitat, perquè no surtin rodolant, amb una mica de salsa amb pèsols per sobre.

Com han viscut aquesta època de coronavirus?

Em deia el Cristian que ha estat molt dur, això de tant temps tancats i sense saber quan podrien obrir els va costar. Són els 5 germans i després també hi ha 6 treballadors. Es van haver d’endeutar, es van haver de reinventar amb el menjar per emportar que no n’havien fet mai. Hi havia gent que venia a recollir i gent que demanava si els hi podien portar i ells mateixos agafaven la moto per portar-ho. Quan van deixar obrir ja van millorar, perquè a més van guanyar una ampliació de terrassa amb sis taules més. Sort, “perquè a dins no hi volia anar ningú, tothom a fora, terrassa!”

Què ens recomana de menjar al barri?

Els agrada molt al carrer de l’or la Polleria Fontana (subscric!), que curiosament té un propietari de cognom Ros, tot i que no són família. I el Cristian també em parla d’un japonès, el Yu Ja, “boníssim”, al carrer Còrsega, al costat de la xurreria.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *