La coca de forner del forn J. Montserrat

Si passegeu per la Rambla del Prat, al número 21 veureu un forn amb un aparador que traspua història. Una entrada estreta (que en temps de covid ha obligat a moltes cues al carrer) i decoració modernista (l’arquitecte va ser Domènec Boada) que ve de molt molt lluny. 

Aquest forn va obrir el 1904! Una família d’indians que venia de Cuba va obrir el forn sota el nom de Fleca del Gall, amb un gall de ferro forjat a l’entrada i un forn moro de llenya per fer el pa. No gaire temps després, el 1911 ja va canviar de mans i el va agafar l’avi de l’actual forner, que és l’Antoni Montserrat. Són tres generacions i sembla que la següent, el fill de l’Antoni, el Sergi, serà el proper flequer titular, tot i que anava més orientat cap altres camins professionals.

L’entrada al forn, la botiga, per sort s’ha conservat molt com era. L’interior ha anat canviant: al principi, a més de l’obrador on es feia el pa, hi havia el pis de la família, després les lleis van obligar a canviar-ho. També van haver d’abandonar el forn moro dels principis.

Al forn s’ha ajuntat tota una tradició flequera de generacions fent pans clàssics, amb la incorporació pastissera que venia de la família de la mare de l’Antoni, filla de pastissers de renom. I també s’hi ha sumat el llegat que han deixat els treballadors que han passat pel forn. D’un que venia de Córdoba i que hi ha treballat molts anys n’han quedat uns molletes que a casa ens agraden molt torradetes i ben farcits per a fer un bon esmorzar.

No han parat d’anar incorporant productes i estar atents a les novetats i a allò que funciona al món flequer, però em deia l’Antoni que la seva gran estrella és el pa de Valls. És un tipus de pa de pagès amb una forma ben particular, que havia portat el Jaume, l’avi de l’Antoni, que era de Tarragona. 

La coca de forner

A casa som molt de coca de forner. Quan vaig al Lluçanès, el referent és el forn Pujals a Sant Boi, quan vaig per Camp de l’arpa a veure els pares, sempre en compro al Forn Elias i si sóc a Gràcia, al forn J Montserrat!

Tradicionalment les coques eren del primer que entrava al forn, juntament amb les peces petites. Per fer aquestes coques de forner fan una massa d’aigua, farina, llard, sal, sucre i llevat i l’estiren ben prima, fent un parell de fermentacions, la segona coberta d’oli per sobre. Després es plega i es prepara per enfornar-la. S’hi posa més oli, sucre per sobre i pinyons (en fan amb i sense). A l’aparició de la paraula pinyó, l’Antoni va aprofitar per clamar del preu disparat que tenen i que els ha obligat a posar-ne menys. 

Un cop tenim les coques al forn, en 10-15’ ja estan cuites, només queda tirar-hi un rajolí d’anís per sobre acabades de sortir del forn.

Com els ha anat en pandèmia?

Excepte al tancament inicial, els ha anat molt bé. Tot i perdre en la part de col·lectius com el de la restauració als que serveixen, ho han compensat amb molta més venda a la botiga. Tenen una sensació d’alegria, però agredolça,  preferirien que tot fos més normal i no haver de viure aquesta situació!

Què ens recomana per menjar a Gràcia?

L’Antoni ens parla d’un restaurant on hi van amb la família a menjar i que els agrada molt. Al carrer Laforja hi ha la Casa Palet, una xarcuteria que al pis de dalt té restaurant, on fan molt bé una cuina casolana.