La fregula sarda del Pappa e citti

Al carrer Encarnació, entre Joan Blanques i Torrent de les Flors, es pot fer un petit viatge a Sardenya, per la panxa. Hi ha un restaurant ben petitó, el Pappa e Citti, que van obrir fa més d’una dècada la Clàudia i el Massimo, dos sards de la ciutat de Càller. 

(Actualització: el restaurant ja no és a Gràcia. Se’n va anar a Sarrià, al carrer Moliné, 11)

La Clàudia m’explicava que havia estudiat una carrera de comunicació de la moda i la imatge a Itàlia, i el 2006 va venir cap a Gràcia a fer un master al IED, amb la idea de buscar feina del que havia estudiat, però va coincidir amb la crisi del 2008 i no trobava res. El seu pare, que sabia del seu talent per cuinar (em deia que a la Universitat s’encarregava de cuinar per a tothom), li va llençar la idea que obrís el seu propi restaurant, que l’ajudarien amb el tema econòmic. El 2009 ella i el Massimo (amics de tota la vida reconvertits en parella a Barcelona) van obrir el Pappa e Citti amb poc pressupost. Per sort, els va anar molt bé des del principi i això va fer que no pensessin en deixar-ho i que oblidessin altres camins laborals.

La Clàudia a la terrassa del Pappa e citti

La formació de la Clàudia l’ha ajudat una mica a la decoració i dissenys del local, però el pes del seu saber ha anat a la cuina, incorporant tota una tradició familiar de cuinar molt bé. Diu que la seva àvia sempre feia la pasta a mà i ella en va aprendre. Al local va plasmar els grans dinars que feien els caps de setmana a casa seva. Amb els anys també han anat aprenent de la gent que hi ha treballat, de maneres de fer i evolucionant receptes.

La fregula sarda

Aquest és un dels plats estrella de la carta i que val la pena provar per diferent. La clau és la fregula, unes boletes de pasta que passen pel forn, on s’assequen i es torren, fet que els dona un punt extra de gust.

Ells han fet una versió una mica més potent que la que es menja habitualment a Sardenya, només amb vongole (cloïsses). Per un cantó, fan un caldo ben concentrat i potent amb musclos i gambes. En aquest caldo hi posen la fregula, que és l’única pasta que no bullen en aigua i que xucla molt bé el sabor gustós del caldo.

Paral·lelament salten gambes, musclos i cloïsses, amb una mica de vi blanc i una mica de caldo. Després ho ajunten amb la fregula, deixen reposar 5 minuts i ja es pot servir.

A casa, arran de descobrir la fregula al Pappa e Citti, l’hem adoptat, perquè ha agradat molt als nens. La comprem al supermercat italià de Travessera de Gràcia, el Market Casa Italia. 

Com els ha anat amb el coronavirus?

En el seu cas hi ha una paraula clau: terrassa. Donen gràcies a l’Ajuntament per tenir-la. A dins s’havien quedat, el local és minúscul, amb tres taules i l’ampliació amb la terrassa els va salvar, perquè la gent no volia menjar a dins. La Clàudia em deia que si no haguessin tingut la terrassa, haurien hagut de tancar. Ara, en canvi, estan més o menys al nivell prepandèmia.

Què ens recomana de menjar per Gràcia?

A la Clàudia li encanta el menjar asiàtic i em diu un parell de noms. El Ta-Tung, al carrer Mare de Déu de la Salut, que per ella és el millor asiàtic de la ciutat. També li agrada el Thai Gràcia (al carrer Còrsega). I em parla de la pizzeria que tenen al costat, la Sartoria Panatieri. Diu que són molt bones tot i que no és l’estil de pizza habitual d’Itàlia, que acostumen a ser més senzilles. Les del Panatieri les defineix com “una mica rares” (pels estandards italians), però que estan realment bé.

You may also like...

2 Responses

  1. Anna ha dit:

    Aquesta fregula s’ha de provar. L’apuntem a la llista de pendents! 🙂 Respecte al Ta Tung també era uns dels nostres preferits del barri però des que van tancar per la pandèmia no han tornat a obrir i ens temem el pitjor… Gràcies pels descobriments graciencs!

  2. Roger Compte ha dit:

    Si, no pinta gaire bé! Si obren hi aniré, que el tinc pendent!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *