L’entrepà de sèpia del Lluritu

El Lluritu és la història de tres amics, el Pau (actor), el Gerard (finances) i el Pol (hosteleria) que des que tenien 20 anys havien anat fent viatges plegats, molt enfocats a gastronomia. Un dia el Pau li va comentar al Pol la possibilitat d’obrir un restaurant i va venir un “perquè no?”. La idea era fer una marisqueria diferent. A Barcelona només hi veien les d’estovalles blanques i luxe i volien una cosa més popular. Per això pel seu local han fet servir definicions com “marisqueria desenfadada” o “marisqueria de gamma mitjana”. Agraeixo que no hagin fet servir el massa utilitzat “canalla”.

El Pol és el més lligat amb la cuina. Ell, però, venia del món de la banca i en cert moment va decidir enviar-ho tot a rodar per dedicar-se a l’hosteleria. Va estudiar al CETT, Centre d’estudis turístics. Volia fer cuina, va estar fent pràctiques a restaurants amb estrella Michelin, després fa acabar al grup Nomo, tot i que va estar treballant a la sala. 

El Pol va deixar la seva feina, van afegir el Gerard que portava el tema peles i van obrir el Lluritu al carrer Torrent de les Flors 71, l’any 2017. Tenien algun dubte de si funcionaria perquè el concepte de local era més andalús o madrileny, però des del començament els va anar molt bé. Tan bé com per obrir un segon local (també a Gràcia, al carrer Virtut 11) tres anys després, amb la mala sort de coincidir amb l’inici de la pandèmia.

El Pol davant el local del carrer Virtut

Al Lluritu fan sobretot producte passat per planxa o brasa (entre les opcions, quan és temporada, hi ha el llorito, peix que els dona nom), amb oli i sal, res més. Fan alguna cosa més elaborada, com l’entrepà de sèpia o el trio de montaditos (gamba, ventresca de tonyina i bacallà).

L’entrepà de sèpia

El pa que hi fan anar és el de viena del Turris. Després hi va, sorpresa, sèpia a la planxa. Li dóna caràcter la salsa, una maionesa de rocotó (un pebrot peruà, lleugerament picant) i ho rematen amb una mica d’ametlla picada per sobre.

El Pol em recalca que la inspiració no ve pas de l’entrepà de calamars madrileny. L’origen d’aquest entrepà és a un mercat d’Alacant, en un format humil i popular. L’entrepà de sèpia venia amb una salsa amb allioli. Ells el van adoptar, només transformant-lo una mica. 

L’entrepà: foto del @desenfocado (twitter)

Com els ha afectat la pandèmia?

En el seu cas, de ple! El local de Torrent de les Flors, per mides, amb les restriccions donava perquè hi pogués haver molt poca gent, i l’han mantingut molts mesos tancat. El segon local va començar obres el desembre del 2019, per tant l’obertura va xocar del tot amb el confinament.

Però es van reinventar amb el servei per emportar, i en concret, el Pol em diu que una cosa els va salvar: els arrossos. “Sense els arrossos no seríem aquí”. La major part de la seva carta no podia viatjar gaire bé, però els arrossos sí. Els caps de setmana treien entre 30 i 40 racions de paella per emportar. 

Què ens recomana menjar a Gràcia?

Al Pol li agrada molt El petit Capet (Benet mercadé, 21). Per pa, van al Turris. I em parla d’un japonès petit que han obert al carrer Verdi que està molt bé que és el Suguru. 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *