Bons esmorzars de forquilla a Barcelona

imprimeix
Tenia unes quantes entrades dedicades als bars on fer bons esmorzars de forquilla i m’he decidit a recopilar-les aquí, en una de sola.  El concepte NO és un equivalent de brunch, que és el que sembla dominar per desgràcia a molts bars de la ciutat, especialment a la zona de Sant Antoni i voltants. És un esmorzar contundent, que demana l’ús de coberts i que es pren des de primera hora fins a mig matí, i que sovint ens pot deixar sense gana per dinar. Per anar bé, amb teca de la terra, una botifarra amb mongetes, un cap i pota, un fricandó, uns peus de porc, un bacallà… No és un àpat que jo faci habitualment, però si que m’agrada de tant en tant regalar-me’n un, especialment si abans he pogut anar a fer una mica d’esport per sentir-me millor amb mi mateix. Aquí al blog, com deia, havia anat recopilant textos (des del 2011 el primer), i m’he decidit ara a ajuntar-los tots en un. Per fer com faig amb altres entrades (com la de berenars de cullereta), d’anar actualitzant quan trobi alguna novetat d’interès. Com dic sempre, això no és un llistat dels millors de Barcelona (i prop de Barcelona), sinó dels que he provat i m’han agradat.

He fet un mapa per localitzar tots els bars i restaurants dels que parlo a sota:

La pubilla: aquest havia de ser el número 1 a la meva llista d’esmorzars de forquilla, només per la qüestió numèrica de cops que hi he anat. Un plat d’ous ferrats o un plat de bacallà dels que fan són sensacionals, però el meu plat estrella és la terrina de morro i pota, que alguns cops he acompanyat amb fesols i ceba confitada i altres amb espàrrecs i romesco. Boníssim.

Cal Boter: un restaurant tradicional de cuina catalana (tot i que la web només la té en castellà) a Gràcia. Hi havia estat uns anys que sense anar-hi i vaig veure que hi començaven a fer esmorzars de forquilla. Es veu que la clientela -coses de la crisi- ha baixat força entre setmana i estan provant el format de matí. El dia que hi vam anar estàvem sols al restaurants (acostumat jo a un Cal Boter que destacava per la gran cridoria dels comensals) i la sensació va ser una mica desangelada. El bacallà amb romesco que vaig menjar va ser, això si, molt digne. Acompanya’l amb un vinet de la casa i ja tens energia per anar tirant tot el dia!

Bar Neme: un bar que es troba a dins el Mercat de Collblanc. El vaig descobrir gràcies al Blog dels del Morro Fi (un blog que recomano molt i molt: m’encanta com descriuen les seves experiències gastronòmiques i el què recomanen). L’especialitat és l’entrepà de bacallà amb allioli. Amb una miqueta de pebrot verd. Si dic sensacional em quedo curt. És dels millors entrepans que he menjat en temps i això que el pa en si tampoc era res de l’altre món. Però el bacallà es desfeia i el toc de l’allioli i el pebrot hi lliga a la perfecció. A provar si o si.

Bodega Can Ros: una bodega a la cantonada entre Roger de Flor i Travessera de Gràcia (Tel 934571980) on vam anar a provar una altra especialitat del món de l’entrepà: el de mandonguilles. Un bon pa, ben torrat i cruixent, les mandonguilles que es desfan, quatre pèsols i la salseta per sobre. No és l’esmorzar més de dieta del món, però recomforta i té un gust fantàstic. Si voleu fer-ho més de forquilla demaneu les mandonguilles en plat, que les fan molt bones.

Can Roca: (Gran de Sant Andreu, 209) hi havia anat alguns cops a dinar i l’esmorzar no varia gaire el què ja havia provat. Tot de plats que tenen en comú la contundència i el bon gust. Plats tradicionals per omplir-te d’energia, ja de bon matí. El propietari (que va morir fa pocs anys), amb el bigoti per davant, te’ls anava cantant i quedaves esmaperdut: què escullo? L’últim cop que hi vam anar, si mal no em falla la memòria, hi van caure aquests calamars farcits de la foto, uns peus de porc amb favetes i unes mandonguilles. Tot sensacional, però ja aviso que el normal seria que no tingueu gaire gana per dinar! No hi he tornat últimament, des que va morir el propietari però els que hi han menjat validen que continua sent una opció boníssima.

Bar Michigan: aquest està a la cantonada de Casanovas amb Travessera de Gràcia. Aquí tenen una especialitat: la truita de patates. La fan tal i com m’agrada, ben bavoseta i no la clàssica massa seca. De les més bones que he provat en un bar (la número 1 continua sent la del Sagartoki, a Vitoria). Sé que el Vàzquez Montalban en deia (no sabria dir per boca pròpia o del Pepe Carvalho) que era la millor truita de patates de Barcelona. Fa uns anys vaig veure que el bar l’havien agafat uns xinos, però la truita continuava sent molt bona.

Bar Cal Mingo: a dins del mercat de l’Abeceria. No paren de servir cafés i entrepans als que compren i als que venen i també ofereixen des de primera hora una bon ventall de raccions per fer un esmorzar de forquilla com Déu mana. A l’última visita vaig optar per uns calamars estofats amb patates. El calamar tenia un punt xiclós, però de gust estaven boníssims i així ho vam certificar netejant de salsa el plat!

Gelida: institució de bon menjar, al carrer Diputació, 333. Aire de lloc dels de tota la vida, avis que de bon matí ja estan amb els plats contundents i el porró, tot fent petar la xerrada. Fan bon molt bon menjar i tenen una llarga carta (que tan val per esmorzar de forquilla com per dinar) on hi ha clàssics catalans com el fricandó o el cap i pota. A l’última visita va caure un bacallà amb tomàquet molt gustós. Tenen una cosa molt bona: uns preus molt raonables (plats a 3-4 euros, postres a 2!!).

Bisaura: un bar de mercat, en aquest cas dins el mercat de Les Corts. Hi vam anar un dia de juliol, amb ganes de provar l’especialitat de bacallà Bisaura, però a l’època estiuenca només el feien divendres i dissabtes. El canvi no ens va sortir gens malament: una bona esqueixada i un plat que just acabaven de preparar, uns butifarrons amb ceba al vi blanc que hi cantaven els àngels.

butifarrons

Les truites: un gran lloc on anar si tens ganes de provar una bona truita. A la seva web podeu veure l’immensa varietat que tenen. De les clàssiques de patata i ceba a combinacions contundents com la de peus de porc, butifarra negra, mongetes i alls tendres o de sorprenents com les d’spaghetti bolonyesa. L’he visitat un cop acabades les seves vacances d’agost, combinant dos de les que tenien preparades a la barra: de butifarra negra, bacon i patata i una de menys habitual com és la de croissant i pernil. Boníssimes i amb el punt sucós, com m’agraden. El propietari té un llibre de truites que corre per casa i també fa cursos, a la seva web teniu la informació.

truites

Bodega Montferry:  l’Alberto d’En ocasiones veo bares va decidir agafar una bodega (Carrer De Violant d’Hongria,  105) que tancava a Sants junt amb un amic seu i l’han renovat deixant-la bastant com estava però més neta (per mi punt positiu mantenir l’aire de les bodega de sempre). A més de les clàssiques bones llaunes, tenen algunes especialitats casolanes per provar com el cap i pota o les mandonguilles, que són molt bones. I fan una cosa que m’agrada molt: cada dia fan un entrepà del dia diferent, que va des del de bacallà amb allioli a un de sardines amb pebrot del piquillo: si visiteu el seu Facebook o Twitter podreu veure els que van fent cada dia.

La cova fumada: una visita inexcusable, al carrer del Baluard, 56, un dels locals que ajuda a mantenir l’aroma de Barceloneta de sempre. Hi ha qui hi passa només per fer un quinto a la barra acompanyat de la seva famosa bomba (que cal provar si o si… i amb picant!). Però un dia que tingueu gana intenteu acostar-vos-hi d’horeta i fer un bon esmorzar de forquilla. Els productes del mar, com toca, hi manen, encara que també podreu provar meravelles vegetals com la carxofa, si n’és temporada. Encara recordo un calamar a la planxa que es desfeia d’un dels dies que hi vaig anar. Tal com no podeu passar sense una bomba, haurieu d’acabar bé demanant un pirata, que és un cafè amb rom i un tros de llimona.

Granja Elena: ja havia parlat d’aquest magnífic restaurant en la seva versió migdia, però cal no passar per alt l’oferta de matí d’esmorzars contundents. També tenen una llarga fila d’entrepans de pinta collonuda, però ja que ens hi arribem (passeig zona franca, 228), anem a lo gran. Tenen ous ferrats ben acompanyats, callos o cap i pota i bona selecció de llegums: mongetes amb tripetes de bacallà o l’últim cop hi vam fer uns bons cigrons amb butifarra del perol. D’aquesta última visita també em vaig quedar enamorat d’un bacallà amb samfaina que estava per fer una reverència.

Cigrons amb butifarra del perol

Bar Cherpi: canviem de terç i passem a un que té menys anomenada però que fa cuina tradicional i ben feta, motiu de sobres per reivindicar-lo. Al carrer Moragas, 21 (balmes cap amunt, tocant gairebé a la plaça John F kennedy) un petit bar amb aromes dels de sempre (segons la seva web porten donant de menjar des del 1952) que es desdobla en restaurant a l’altell (i a la terrassa quan fa bon temps) per fer carta i menús de migdia. Però anant al tema que ens interessa, el d’esmorzars de forquilla, hi trobareu des d’unes sardines en escabetx a unes salsitxes amb tomàquet passant per un bacallà a la llauna o unes mandonguilles. Si teniu sort, enganxareu un dia dels que hagin fet mandonguilles de conill i ceps, que de tant en tant les fan.

Bar Casi: novetat per mi de finals del 2015, que ja em val, perquè el tinc al costat de casa. Al carrer Massens, zona alta de Gràcia, tocant gairebé a Travessera de dalt, un bar que sembla un més però que només entrar ja et convenç. El Xavi, un tio supersimpàtic, et fa sentir com si estiguessis a casa. S’hi pot anar entre setmana o dissabtes i toquen bé plats contundents com el cap i pota, el codillo o els peus de porc. A mi m’agraden especialment les truites, fantàstica la d’albergínia.

You may also like...

2 Responses

  1. Carli escrigué:

    Son realment esmorçars de forquilla I ganivet
    Repeteixo esmorzars????

    Jo tinc 8 o 10 més…podem fer intercanvi??
    Comentar??

  2. Roger Compte escrigué:

    Si, si vols comenta’ls aquí, sempre és bo coneixe’n més!!

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *