Les albergínies a la parmesana de La nostra pasta

La botiga La nostra pasta va obrir l’any 90, davant del mercat de la Llibertat. La portaven el Josep i la Pilar, mosso d’esquadra i mestra infantil, que ni eren italians ni tenien un bagatge especial en cuina italiana. Però van viatjar al país transalpí, a Venècia, Rimini… i allà van poder conèixer més com es feia la pasta i entrar en contacte amb gent que tenia màquines per fer pasta fresca. Entre contactes i amics, van anar aprenent.

A La nostra pasta van aportar-hi tot aquest coneixement en pasta fresca, a més de continuar una mica el què hi havia a la botiga que hi havia abans al mateix lloc (de nom Arenys, que tenia xarcuteria i pasta seca). De mica en mica, l’accent italià va anar guanyant presència a la botiga. I per petició dels clients també van anar incorporant els plats cuinats. 

La nostra pasta
La Blanca, quin somriure sense mascareta!

Ara, impulsant el negoci, hi ha les dues filles del Josep i la Pilar, que són la Marta i la Blanca, amb qui vaig estar parlant. Les dues tenen estudis allunyats de la gastronomia (mestra de música, per un cantó, cinema i televisió per l’altre) però s’han acabat incorporant a la botiga amb tot el coneixement que porta haver-se mogut per l’obrador i el taulell des que eren ben petites. 

Les albergínies a la parmesana

Dels plats cuinats, l’estrella són les albergínies a la parmesana. De les seves me’n va parlar l’Alexis, el cuiner de La Pubilla, local que està en línia recta amb La nostra pasta (amb el mercat pel mig). Espectaculars, no hi trobareu gens d’amargor.

La Blanca em diu que de vegades hi ha gent que no entén el preu (“són albergínies amb tomàquet!”) però realment és una elaboració complicada, que demana temps i feina. Necessiten albergínies de mida gran. Les tallen longitudinalment al mateix gruix. Després les salen i les deixen suar una horeta (clau per treure l’amargor!), a continuació les netegen amb aigua i les assequen molt bé. Passades per farina les fregeixen i les escorren bé que no quedi oliós.

Eggplant porn

Toca muntar la parmigiana: capes d’alberginia, mozarrella, parmesà i la salsa de tomàquet que han fet amb tomàquets italians sofregits amb alfàbrega fresca. Després al forn per acabar-se de coure i gratinar per sobre i ja estaria.

Feina, paciència i bons productes: els surt una parmigiana fenomenal.

Com els ha afectat aquesta època del coronavirus?

El seu és un perfil de negoci que en aquesta època estranya de la pandèmia i els confinaments, no només no ha patit, sinó que fins i tot han crescut. Als mesos on tot estava tancat (especialment bars i restaurants) havien arribat a doblar el què feien normalment. També va suposar un volum de feina molt més alt, evidentment. Que ajuntat amb algunes baixes, els va suposar un pic d’esforç important. Amb la reobertura de locals de restauració ja van baixar, però els continua funcionant tan bé com sempre.

Què ens recomana de menjar per Gràcia?

La Blanca em recomana tres restaurants que queden ben a prop de la seva botiga: La Pubilla, que diu que és un dels seus referents. El Petit Capet (Benet Mercadè, 21), “on es menja molt bé”. I el Monster Sushi, a Gal·la Placidia, que afirma que és “un dels millors sushis de Barcelona”. I com a forn de pa, el Turris.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *