Llocs on anar a menjar a Gràcia

Alerta! ⚡ El 2021 vaig començar una newsletter, Tastant Gràcia, on parlo de bons menjars a Gràcia, tant restaurants com botigues, com forns, una mica de tot, només cal que siguin bons. Parlo del producte i qui el fa: llegeix totes les recomanacions

---

Com a habitant de la vila de Gràcia i a sobre habitual recomanador (que no crític, ni mediàtic recomanador) de llocs per menjar, em cau sovint la pregunta d’on puc anar a menjar pel teu barri. Normalment m’agafen en fred i sense saber les intencions o predileccions de qui ho pregunta es fa difícil, així que he pensat que seria bona idea fer un llistat de llocs que valguin la pena (i d’estils molt diferents) i deixar aquesta llista aquí per compartir i anar actualizant quan descobreixi novetats que m’agradin (i alguna que hagi oblidat amb les presses). Com amb tot el què escric al blog la selecció és absolutament personal, guiada pels meus gustos i també pels criteris de proximitat a casa (zona plaça Rovira). Intento no parlar de millors sinó simplement de que m’agraden a mi! Una mica com el què vaig fer per la zona de voltants de la Sagrada Família.

 

La panxa del Bisbe: un clàssic per recomanar al barri. Molt bona cuina, amb bona RQP. La cosa se situa al voltant dels 30 euros i et quedes més que satisfet. Hi ha un menú degustació que està bé per fer si és visita única, però si hi vas més d’un cop, ataca la carta. Sense obviar arrossos que son per treure’s el barret o el foie als entrants, que el tracten amb especial amor. De fa poques setmanes han canviat de local, molt a prop d’on estaven (ara a Torrent de les Flors 156), però més espaiós i que soluciona els problemes d’anxovisme de l’anterior. Continua sent recomanable trucar per reservar al vespre. 

La Rovira: estrena de l’estiu del 2015, on abans hi havia el bar Comulada (va estar temps tancat). Una meravella de bar de cerveses artesanes, 15 tiradors, dels del Cara B. Que a més ho acompanyen amb horaris ben amplis per esmorzar, dinar i sopar (de 9 a 01.00!!). S’hi pot anar a dinar, que fan un menú, o per sopar fan entrepans ben planxats, el de porchetta és un encert segur.

Feral: allà on hi havia el Gatamala, que va desapareixer amb la pandèmia s’hi ha instal·lat un lloc per fer una canyeta i mossegades en format petit. Tenen una bona oferta de bikinis per exemple, com el de pulled pork!

La Pubilla: a davant del mercat de la Llibertat, opció imperdible en menús de migdia entre setmana. també fan carta algunes nits i els caps de setmana i s’hi menja realment bé. Ara, quan més l’he visitat ha estat per fer-hi un esmorzar de forquilla, menció especial per la terrina de morro i pota.

La Martina: aquest local al carrer Vilafranca amb Martí és fill de La Pubilla (amb previ pas pel bar dels Lluïsos, bons plats per compartir i disfrutar. De migdia fan un menú fantàstic de RQP. L’arròs sec de bacallà i carxofes em va fer feliç.

El far del Nord: el bar dels Lluïsos quan els antics gestor van obrir la Martina va canviar de rumb i continua oferint una bona oferta, tant amb el molt recomanable menú de migdia (que porta sopa, sempre a reivindicar) com en carta. Aposta per mencionar proveïdors i d’on venen els ingredients i menjar molt bo, amb receptes d’aquí i algunes incorporacions internacionals.  I el local, de bar de poble, em té enamorat.

Tapeo amb Daniel Rueda:  bona idea per fer un àpat de tapes compartint, amb racions generoses i preus assenyats. Hi ha una bona aposta per receptes de casa, que sempre és de celebrar. Podreu menjar des d’un fricandó a unes costelletes de conill amb allioli, un fantàstic verat marinat o unes minibombes.

Chivuo’s: més novetats -finals del 2014- que ja s’han guanyat un lloc al meu circuit. Aquí hi vaig arribar pel tema cervesa, tenen uns quants tiradors de birra artesana, que ja és suficient motiu de visita (al principi hi havia massa monopoli de les IPA, però la cosa s’ha anat arreglant!). Però a més d’això aquí pots venir a fer-hi un gran entrepà. Tant si tires per la clàssica hamburguesa com per l’entrepà de pulled pork no quedaràs decepcionat!

Sannin: Gràcia no va pas curta de llocs on menjar un shawarma. A mi m’agraden especialment aquests del Sannin (Encarnació 44). Un lloc que té un punt fred i una propietaria un pèl seca, però que té uns entrepans de shawarma molt gustosos que ho compensen tot. Bona opció per fer un sopar bo, ràpid i barat. També tenen fama els shawarmes del Musta, al carrer Mozart.

Bērytī: un restaurant libanés diferent a altres que podem trobar pel barri, amb plats ben autèntics i molt gustosos. És també més car, però val la pena aventurar-s’hi. Hi vaig menjar una carn amb magrana per endrapar-ne a palades.

Abissinia: davant del Sannin hi ha una altra opció de cuina internacional, si teniu ganes de provar cuines diferents, aquí trobareu com s’ho fan a Etiòpia. Fora cuberts, pans circulars, flonjos per retallar i anar utilitzant per pescar tot el què s’acumula als plats. Una bona recomanació per fer un àpat diferent, millor si sou uns quants!

Lata Berna: al costat de l’Abissinia hi ha aquest bar de tapes amb un esperit de bodega en la decoració i amb una vocació divertida i creativa (encara me’n recordo de l’esqueixada a dins de bola de plàstic perquè la remenessis com si fossis un barman preparant un còctel). No és especialment barat (traduint: pica un pèl) però s’hi menja ben bé.

Lluritu: una mica més amunt d’aquests dos últims hi ha una gran novetat del 2017. Un local especialitzat en els productes del mar. Peixos i mariscos fets a la brasa sense gaires complicacions però amb tot l’art i amor del món. Han inaugurat un segon local a Gràcia, una mica més gran, al carrer Virtut.

Sartoria Panatieri: com a negatiu, és una mica més car que altres pizzeries. Com a positiu, tant les pizzes com els entrants, pocs però ben seleccionats valen molt la pena. Masses fetes per ells i lleugeres, bona selecció d’ingredients. Les postres venen del Rocambolesc. I el lloc és ben xulo, allà on hi havia hagut la Cantina mexicana

Diania: un lloc molt recomanable al carrer Mozart per entaular-se amb accent valencià. Les paelles i arrossos, els entrants (coques,figatell, un espencat i capellà que ens va encantar…), els vins, les postres i fins i tot la banda sonora. 

Polleria fontana: una altra opció de tapes, més tradicionals i de la terra que el Lata Berna, en un local allargat que abans feia de bar a prop de plaça Virreina. Als que els he recomanat, n’han tornat convençuts, opció per demanar cosetes per compartir (croquetes, bombes, l’arròs brut de sípia, l’ofegat de la Segarra o el trinxat) i quan estigueu ben tips, sortir al carrer, girar cantonada a Torrent d’en Vidalet i anar a fer la copa a l’Elephanta.

Cal Boter: un clàssic de Gràcia i un dels llocs on enviar a la gent que et demana un tipus de cuina més tradicional. Carns a la brasa, bacallà, cargols… porró de vi daurat per acompanyar i a disfrutar. És estret i sorollós, adverteixo!

Bar Casi: un menú de migdia dels tradicionals i ben fets. Els guiris que se’l troben baixant del Parc Güell queden ben satisfets! A més fan esmorzars ben fets, tant plats de forquilla com bones truites!

Disbauxa: el 2022 es va estrenar aquest restaurant a la Cruïlla martí/escorial. Ha mantingut la clientela del restaurant previ de senyors grans de barri que venen a fer el menú. El menú diari és tot un encert, de molt bona RQP i amb algunes sorpreses inesperades. A sobre cuiden l’ús del català en la seva comunicació i també tenen algunes opcions d’esmorzars de forquilla a la seva carta.

Fonda Pepa: al costat de Cal Boter (i al lloc on hi havia Cal Robert) ha obert una fantàstica casa de menjars amb cuina catalana d’alt nivell. Un arròs de gambes a la presse, un garrinet, els bunyols de bacallà, els fantàstics flams de postres… una carta on no fallar, amb productes de temporada de luxe. A la carta, va a la franja dels 30-40, un bon lloc per anar-hi a fer un gran àpat.

Envalira: veterà gracienc, aroma de restaurant dels d’abans i una mà especial per fer bons arrossos. En temporada mai deixo passar les carxofes fregides.

Bodega Casas: com un dels cocreadors i habituals del vermutgracia no podien faltar opcions de bodegues a Gràcia. M’agrada molt la Vermuteria del tano al carrer Bruniquer, o el Quimet al carrer Vic però em quedo amb els de la Bodega Casas per proximitat a casa i per encant personal, que són molt simpàtics i et posen el got de vermut i uns grans seitons sempre amb un somriure a la cara.

Bodega Can Ros: una altra bodega destacada, tocant a la plaça Joanic. És una bona opció pels diumenges, que tenen obert (dissabte no), tant per fer-hi el vermut com per anar-hi a dinar unes tapes. No hi pot faltar mai dels mais les mandonguilles, siguin en tapa o en entrepà.

Can Kenji: tècnicament no és Gràcia per un carrer de distància (acaba a Còrsega), però me l’annexiono. Un japonès que no fa bandera de la tradició i no té problemes per fer barreges amb la cuina d’aquí (tataki de bonítol amb salmorejo, per exemple) i que és altament recomanable tant en la versió menú de migdia com en la carta per la nit (convé reservar). I a davant del Can Kenji, el Aiueno, dels mateixos, un altre encert oriental. Tècnicament, amb la llei de “per un carrer no passa res”, ens podriem annexionar el Ramen-ya-hiro, una gran opció quan fa fresca per fer-hi una bona sopa de fideus japonesa (ara, cues importants per trobar lloc).

Chi Nanit: al carrer Martinez de la Rosa, 42 un xino de gustos ben tradicionals i on encertareu segur tant si demaneu dim sum com si opteu per un fantàstic ànec pekin. Potser és una mica més car que l’habitual restaurant xinès, però el nivell també és millor i el local és una mica més agraït.

Baby jalebi: al lloc on hi havia el Momos, s’hi ha instal·lat un indi molt recomanable, que és el seu segon local a Barcelona. Chicken tikka masala, arròs i naan, i a triomfar. D’entrants, pakores, samoses o gol gappe. És un local una mica claustrofobic, però s’hi menja molt bé!

Totoro: aquí un japonès de gamma baixa, al carrer Legalitat, 74. Ideal per anar en grup i acabar molt tip: la fòrmula és un barra lliure a 15 euros, beguda i postres apart (atenció que el menú de migdia entre setmana és barra lliure a 9’90!). Pel preu, com imagineu, no trobareu un sushi de l’olimp dels sushis, però és una gran opció per sopars de grup d’aquells que no vols que es dispari el pressupost. Curiositat: per aquest local han passat varis restaurants els últims anys que m’agradaven molt, com La gitaneta o El piccolo focone. A veure si aquest té més sort. No és un lloc gaire de pas, la veritat! Com a mínim el cap de setmana per sopar tenen ple del tot.

Veg World: una opció vegeteriana (i vegana per qui ho vulgui), ben interessant. Menjar indi ben gustós i sense proteïna animal: proveu per exemple l’albergínia feta al forn tandoor acompanyada d’un arròs pilaw i quedeu seduïts pel festival d’espècies. Està al carrer Bruniquer, al costat de la vermuteria del Tano, un dels millors llocs del barri per anar a a fer el vermut. Una bona alternativa de menjar indi no vegeteriana està una mica més avall, al carrer Sant Agustí, el Swagatam.

La Nena: aquí és lloc de berenar. Xocolata desfeta i nata, no cal buscar més! Si aneu amb nens, lloc especialment indicat. Si us fan alergia, potser no!

De menjar per emportar, menjem la pasta de La Chitarra i La Pastaia al mercat de l’Abeceria, si he de fer un pollastre a l’ast no hi ha cap dubte d’anar al Rosti79 (antiga Polleria J Dominguez), i per les ànsies de sushi fa poc ens hem aficionat al Monster Sushi, tocant a Gal·la Placídia, molt recomanable.

I per anar a fer la birra prèvia, per sort el barri ha millorat enormement en el tema cervesa artesanal, a més del Chivuo’s i La Rovira que em comentat abans, també podeu passar pel Catalluna o el Bar La Beata.  La ruta cervesera es pot completar amb els de Brew home (associació de cervesers i lloc on fan cates i cursos).